"Un País sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies", Patricio Guzmán, director de La Batalla de Xile

Pep Gimeno BOTIFARRA, el cant de les arrels (2014)


PREMI DE LA FUNDACIÓ HUGUET A LA MILLOR PRODUCCIÓ CULTURAL EN CATALÀ 2015

‘El cant de les arrels’ és una coproducció d’Òptim TV i Televisió de Catalunya (TV3) amb la col·laboració del Taller d’Audiovisuals (TAU) de la Universitat de València. El documental compta amb el guió i la direcció d’Albert Montón i la producció executiva d’Enric Canals.


Es va presentar a València i Xàtiva el 29 i 30 d’abril de 2014 amb èxit de públic i crítica. En juny de 2014 es projectà als Cines Axion de Xàtiva i Alcoi, i en setembre i octubre de 2014, als Cinemes Girona de Barcelona. L’emissió per TV3 va tindre lloc en gener de 2015.

Es pot trobar informació actualitzada del documental als perfils de Facebook i Twitter.


Botifarra

FITXA TÈCNICA:

Producció: Òptim TV Audiovisual – TV3 – Universitat de València (Taller d’Audiovisuals-TAU)
Gènere: Documental
Durada: 60 min.
Producció Executiva: Enric Canals
Producció Executiva TV3: Jordi Ambròs
Producció Executiva TAU: Miquel Francés
Producció Delegada TV3: Joan Pavón
Direcció i Guió: Albert Montón
Cap de Producció: Cristina Bagué
Fotografia: José Vicente Viadel
Producció TAU: Antoni Medall
Ajudant de Producció: Victoria Morell
So Directe: Àlex Bordanova
Muntatge i Grafisme: Txiqui Montán
Postproducció d’Àudio: Jorge Ruiz

SINOPSI:

El cant tradicional –o de transmissió oral– valencià conté una barreja d’arrels andalusines, centreeuropees i mediterrànies. A finals del segle XX es trobava en perill d’extinció per tres motius fonamentals: la pèrdua de la seua funcionalitat, la pressió dels grans mitjans de comunicació de masses i la condició de cultura perifèrica no castellana en un Estat espanyol que sorgia de quaranta anys de dictadura castellanista. En situacions així, el futur sovint depèn més de la iniciativa individuals de les persones que no pas de la garantia dels poders públics. Aquest ha estat el cas de Pep Gimeno “Botifarra”, que en la dècada de 1980 va eixir a buscar cançons tradicionals gairebé oblidades de les comarques centrals del País Valencià. En companyia de la colla d’amics del grup de danses Sarau i gravadora en mà, Botifarra va anar enregistrant, una a una, les cançons dels güelos (avis), els vells cantadors i cantadores que ja no trobaven a qui transmetre una tradició arraconada. Amb Sarau, Botifarra va fer un treball de recerca que també incloïa paraules, dites, refranys, succeïts o romanços gairebé perduts.

Al País Valencià ja n’hi havia qui en feia, de recerca, restaven també els cants populars al carrer, i fins i tot hi trobem un grup d’èxit com Al Tall que ha complert gairebé 40 anys fent música nova sobre la base de la música popular dels Països Catalans i la Mediterrània.


Amb Pep Gimeno Botifarra, però, es produeix un petit miracle quan un dia, cap al 2006, un bon amic l’anima a gravar un disc en solitari i pujar als escenaris amb aquelles peces recopilades 25 anys enrere. És llavors que es desferma un carisma inèdit, una veu potentíssima i una espectacle que rememora les arrels més profundes. Tot plegat fa que el públic responga com potser no ho havia fet mai abans amb un artista semblant als Països Catalans. I el jovent del món globalitzat del segle XXI acabarà coneixent i cantant les cançons dels güelos.



@albert_monton al Twitter

Contacte
Correu electrònic:
monton.albert@gmail.com

Contacta per Facebook:
logo FB contactes

Segueix-me al Twitter:
logo_twitter2 copia

Connecta per Linkedin:
logo linked in 2